El soroll aclapara. Em trobo immersa en un carrer que no coneix el silenci, la sensació de calma o l’estabilitat. L’ordre social queda alterat per un tipus de música molt peculiar com és el rock o la metàlica combinats amb heavy. Ni el Zara ni el Corte Inglés tenen dret a vendre al carrer Tallers del barri del Raval de Barcelona. Aquí sobra el que és convencional per donar pas a l’exotisme de la moda.
Es respira un aire càlid ,que no se sap si és pel sol o perquè el fum de les cigarretes amanides amb substàncies verdes i nocives l’acompanyen, que convida a passejar per un dels racons més emblemàtics de Barcelona i que és encapçalat per les Rambles.
Gent que passeja, que corre, que fa tard o que té tot el temps del món per pedre’s sola i de sentir-se acompanyada alhora és protagonista d’un escenari improvitzat i caòtic on regna la multicultura i l’oci més estrambòtic. Un escenari on els actors no cobren ni segueixen cap guió, un escenari on sembla que l’actuació no acabi mai.
Tot plegat, una dosi elevada d’entreteniment que caracteritza els carrers del Raval i que fascina a qui els desconeixia.
Sembla mentida que d’entre tant de trànsit i de bullici, hi pugui trobar el meu espai per escriure’n una reflexió. Hiha tanta diversitat d’estils i de maneres de veure el món, que m’hi sento insignificant i a gust alhora.
És un dels racons més melancòlics d’una ciutat que no dorm però que reserva un espai a totes les ilusions sommiades.
aquesta frase podria haver estat millor escrita: "Es respira un aire càlid ,que no se sap si és pel sol o perquè el fum de les cigarretes amanides amb substàncies verdes i nocives l’acompanyen, que convida a passejar per un dels racons més emblemàtics de Barcelona i que és encapçalat per les Rambles."
ResponElimina