Apunt al natural: Carrer Joaquim Costa

Em trobo al carrer Joaquim Costa, d'en peus davant el teatre Goya, on s'anuncia en un cartell vermell en lletres blanques i negres l'obra Baraka. Al cartell també hi ha una fotografia en blanc i negre dels quatre actors.
Una senyal groga a la meva dreta resumeix la meva primera impressió: el carrer Joaquim Costa està tallat. Concretament, en el segon carrer que el creua (el primer és un carrer només a l'esquerra) veig una tanca groga amb dues senyals de trànsit: prohibit el pas i obligatori girar a la dreta. Tot i que el trànsit de vehicles és molt fluix, la calçada està plena de cotxes aparcats. Aquesta calçada és molt estreta i molt just passen dos cotxes, fet que fa que el carrer sembli molt més estret. Pel que fa la calçada en si, just on estic hi ha un pas de zebra, després una línia contínua groga (prohibit parar i estacionar) d'uns cinc metres de llarg seguida d'una línia contínua verda (àrea de residents) que és on trobem els cotxes aparcats a l'esquerre. Aquesta línia verda recorre tot el llarg de carrer que veig excepte d’un pas de zebra que veig més enllà. A partir de la tanca, el camió, de les obres m'impedeix veure gairebé res més darrere seu. Pel que fa l'acera és molt bruta. Des d'on estic veig totes les parets i aceres plenes de pixats de gos, brossa, cigarretes i rajoles molt desgastades. També hi ha una gran quantitat de xiclets, alguns totalment enganxats i altres més recents encara no ho han fet. Això fa transmetre al carrer una sensació de brutícia i inseguretat, molt general en aquests carrerons.
Trencant aquesta sensació, les façanes dels edificis semblen més nous. El teatre Goya, amb el cartell descrit abans i les seves quatre banderes (Aragó, Catalunya, Espanya i Europa) forma part de l'edifici del Centre Aragonès, un edifici molt bonic, amb unes grans finestres que acaben en forma d'arc i unes columnes de ciment grises que contrasten amb el blau de les finestres, quedant tot molt estètic. Des d'aquí, veig multituds de locals o façanes però els cotxes i la mala vista no m'hi deixen fixar-me millor. Als balcons, sobresurten un parell que tenen banderes ( una de Catalunya i una altra del Futbol Club Barcelona), un parell que tenen moltes plantes i una façana, a uns 10 metres d'on estic, que està en obres i te el típic plàstic verd de precaució per obres. També destaco l'alt nombre de cartells que hi veig des d'aquí ( la gran majoria són de pàrquing o de prohibició d'aparcar), una creu verda lluminosa que indica que hi ha una farmàcia, un cartell de La Caixa que indica també la presencia d'aquesta i una càmera de seguretat que sobresurt d'una tenda.
Al carrer hi ha molta gent tota l'estona creant una sensació de trànsit continuu que el fan un carrer molt viu, he vist persones de totes races i cultures el que també em transmet una sensació de carrer molt multicultural i, en general, és un típic carreró del Raval molt actiu i fotogènic.