LA PLAÇA DE CASTELLA VISTA DES DEL CARRER TORRES I AMAT
Estic asseguda a la gespa del costat del pàrquing de la plaça Castella. El sol només il·lumina la façana dels edificis de la meva esquerra. Tot i així, la plaça està plena de nens. Tots ells d’origen immigrant.
A la meva dreta, un conjunt de noies amb uniforme escolar juga a la corda. Mentre juguen i riuen, criden a les noies que es troben a l’altre costat de la plaça. Aquest ambient de cridòria i diversió no impedeix que un home es descalci, es posi unes ulleres de sol i, recolzant el cap en un arbre, s’estiri a descansar. Els skaters van amunt i avall de la plaça amb els seus monopatins.
A la meva esquerra, una parella asseguda en un banc discuteix, mentre ell menja una amanida de pasta. La terrassa del Cafetarium està gairebé plena. Parelles i amics prenen un cafè o una Coca-Cola mentre conversen tranquil·lament. Al mig de la plaça hi ha un alçat amb gespa i alguns arbres. Un noi recorre el seu relleu mantenint l’equilibri amb els braços estesos. A sota un dels arbres, un noi intenta recuperar amb un pal una pilota que s’ha quedat penjada.
Davant del Col·legi d’Educació infantil i primària Castella un grup de nois està jugant a futbol amb porteries improvisades. De sobte, un fet capta tota la meva atenció. Un home s’ha situat al mig de la plaça, ha deixat la motxilla a terra i ha començat a treure’s la samarreta i els pantalons. Truco a la mar perquè es fixi en ell des d’on està situada. Comença a tocar-se la panxa i a cantar. Quan ha aconseguit que la gent el miri es puja els pantalons, es posa la samarreta i marxa cap al carrer Torres i Amat. Un amic el va a buscar rient, sembla que tot ha estat una aposta. Enmig de la cridòria marxo pel carrer Torres i Amat cap a la universitat.
Mar, no mar. Has trucat a la Mediterrània potser...??
ResponEliminaPerò molt bé, el conjunt.