Notícia Jan Laporta

Joan Laporta presenta el seu Manifest com a única solució 

·El president de Solidaritat Catalana demana el vot als estudiants.

·Catalunya ha de ser  un estat independent, declara.

El Manifest electoral  de Solidaritat catalana per la Independència ha fet acte de presència a La Universitat Blanquerna amb l’aparença del ex-president del Futbol Club Barcelona. Joan Laporta ha presentat amb veu alta, clara i des-acomplexada la seva proposta electoral acompanyat com sempre per la seva manera de ser natural i sovint estrident.

La correcció ha imperat durant la presentació dels principis polítics, almenys demostrant així que el guió el té ben estudiat. On s’ha vist com és realment ha estat en les preguntes dels estudiants, on a part de contradir el seu manifest ha aconseguit aixecar els aplaudiments més d’un cop fent referència a la Caverna Mediàtica espanyolista.

Com l’Índex del manifest indica , el seu discurs s’ha iniciat tocant de peus a terra, deixant clar que Catalunya està en una situació límit pel que fa a les relacions amb Espanya, l’economia catalana, la cohesió social i finalment la llengua i cultura catalana.

Totes aquestes idees conflueixen el el punt que l’única solució possible és la  la Independència. Precisament això és el que fa de Solidaritat Catalana un partit diferenciat, presentar unes solucions per la realitat allunyades d’aquesta mateixa.

A primera vista no té gaire sentit. Si trenques un plat no penses en comprar-te una vaixella nova. Però si ens fixem en les raons perquè s’ha trencat el plat, en molts casos arribarem a la conclusió que la causa és la poca estima que li teníem. Per tant, seguint aquesta reflexió, es tracta  d’un problema estructural amagat que Solidaritat s’ha proposat destapar.

Joan Laporta ha venut la il·lusió de canviar la nostra trista situació, a distància de les falses esperances que vénen els altres partits. Com a mínim la il·lusió és jove i s’allunya de la passivitat de l’esperança ha donat a entendre.

Per passiva i  per activa ha ressaltat l’aspecte econòmic, i els canvis que suposaria la independència.Val a dir que darrere de l’economia ha situat la dignitat nacional. Totes elles raons contundents però poc desenvolupades. Un cop més s’ha quedat en el titular, en l’esquelet. De subtitulars podem situar les crítiques als altres partits, l’anticatalanisme que segons ell impera a Espanya i d’altres referents a la hipotètica internacionalitat catalana.

El diàleg ha donat bastant més de joc a la xerrada. Les preguntes i respostes s’han convertit en prediccions, totes en la suposició d’una majoria absoluta. Joan Laporta ha deixat clar el seu romanticisme. El seu amor per Catalunya té un clar obstacle i com tots sabem és Espanya. Ha sorprès la seva sinceritat amb que s’ha dirigit al públic, demanant el vot sense cap discreció. Una altre aspecte sorprenent és que a la pàgina 31 del seu manifest presenta el canvi climàtic com una necessitat. En aquest cas sembla ser que s’ha sortit del guió. Ha optat per deixar els ideals de banda i prioritzar l’energia nuclear.

“Estem convençuts que podem arribar a ser el millor estat del món”. Aquestes paraules textuals del Senyor Joan Laporta en són un exemple de la seva proposta atractiva però força simplista. Laporta respon que la independència de simple no en té res, la proposta va seguida de inversions en infraestructura, en polítiques educatives, en recerca, desenvonvolupment i investigació. En resum polítiques que defensen un futur millor.

Lamentable-ment només el fet de presentar l’independència com a fàcil és simplement un engany als catalans, i per antonomàsia un engany al seu propi partit. És el que té la il·lusió que enganya la realitat. Aconseguirà repetir la mentida fins que tothom se la cregui?