Vista des del FNAC. Lluís Coderch

L'home de faccions orientals té una manera d'observar desinteressada, com si ho hagués fet tota la vida, amb els braços creuats, imposant la seva mirada a tot allò que és mou pel seu davant. Mostra absoluta indiferència per la meva arribada.La multiculturalitat és omnipresent. La música dance sembla que no inquieta ningú, i encara menys a l'home de faccions orientals. Ara, per primer cop somriu.
El somriure es transforma en un esclat de rialles, espero no ser jo l'objecte de la seva diversió, encara que ell tampoc espera ser l'objecte del meu text. A mà dreta un home d'edat avançada, cabells blancs,una jaqueta verdosa, em dirigeix la mirada. En el meu entendre li deu semblar sorprenent la meva actitud d'escriure allò que veig. Repeteix el moviment d'apropar la taça de cafè lentament als llavis, sembla ser una manera de fer que compartim tots els que estem sentats en aquest petit cafè anomenat Brasilia.

Porto ja uns 20 minuts enmig de les imponents estructures del centre comercial, observant. L'única paraula que he pogut entendre ha sigut comprar, almenys així comprovo que probablement , la gent ve amb una única intenció.
Més enllà del oasis de tranquil·litat que suposa el cafè, tot és mou.Cartells publicitaris en moviment, bosses que és columpien constantment. En la profunditat, el trànsit no para mai quiet. El que més hem sobta són les mirades de la gent, sempre buscant .I no parant atenció a res, només reben xocs constants d’estrident publicitat.
Les botigues que particularment més m'impresionen, són en primer lloc, una botiga de roba anomenada Dotze de Cors que utilitza unes dones tremenda-ment atractives com a carta de presentació.A unes vint passes, també fent al·lusió al cor en el seu eslògan, hem xoco amb "habitat", el color rosa abunda.I finalment el groc FNAC, la practicitat en persona.
La temperatura és ideal, tant ideal que és impossible que sigui objecte del típic intercanvi de paraules fàtiques.
Com la majoria de coses del món on ens trobem, existeix un aspecte ocult. En aquest muntatge consumista, les càmeres es troben en els llocs més inesperats. Extranyament els preus de grans dimensions que volten per la zona sempre acaben en 9. No és això una màquina especialitzada del engany? La música dance no és res més que la dissimulació del sorollós espai en que em trobo. Tot és artificial, la llum no m'escalfa però la temperatura segueix sent ideal. Tinc la sensació que tot el que m'envolta està estratègicament situat per captar la meva atenció. Orgullosament l'home oriental del meu davant ha vençut al geni maligne, la seva camisa blanca i els seus texans ressalten més que la més atractiva dona.Potser perquè és real.La seva naturalitat supera tot la enginyeria del creador d'aquest espai.
Per cert, recomano el cafè amb llet que m'he pres, especialment si el prens a la taula abrigada per la columna, i si per sort et trobes amb una camisa blanca, uns texans i una mirada desinteressada podràs sentir el que jo he sentit.