PLAÇA UNIVERSITAT – BAR ESTUDIANTIL
Allà hi era jo. Assaguda en la taula d´un bar en el centre de la ciutat condal, contemplant com tot allò que m´envoltava girava a un ritme frenètic.
Cotxes, motocicletes, autobusos, viandants... Com autèntics desconeguts que són es creuen sense dirigir-se paraula, sense mirar-se, sense tocar-se. Amb moviments perfectament acompassats. Una sincronització que els apropa més a una màquina que a un ésser viu.
Al meu costat puc observar com altres persones jeuen en les seves cadires. Xerrant distessament sobre temes intrascendents, que si el Barça ja no és el que era, que si la situació actual no té sortida, que on anirem a parar amb les mesures del tripartit... Altres aborden converses que s´allunyen de la quotidianitat. Aborden la seva relació de parella, si val la pena la lluita diària per a un final incert, què ens depararà el futur...
En mig d´aquella esquizofrènia que combina la profunditat filosòfica i l´insoportable penúria del dia a dia, sento una veu amb un clar accent sudamericà que amb la seva pregunta em fa tornar a la realitat:
-Señorita, ¿qué va a ser?
-Una Coca-Cola...¡Cero por favor!
El sol apreta de valent. Mai un diria que estem a mitjans d´octubre. L´escena es ben bé estiuenca: nois amb pantalons curts i camisetes estampades, les noies amb vestits blancs moda Adlib o amb colors histriónics, els marrecs jugant a la pilota... Tan sols les persones ja entrades en una certa edat semblen alienes a les manifestacions tèrmiques.
Aquest sol de justícia em dificulta poder veure amb tot el seu esplendor l'espectacle d´edificis que hi ha al meu voltant: un estil eclèctic on es combina l´impressionant façana de la UB, amb cases modernistes i que malgrat tot no sempre desentona amb d´altres de construcció actual.
Tinc la sensació d´espai, de llibertat, de lleugeressa. La sensació de formar part d´aquest esboixarrat ambient de circ on cada un de nosaltres representa el seu paper sense prendre consciència que estem en el teatre de la vida...
-Su Cola, señorita. Serán 3€.
Li pago al noi i em contesta amb un somriure natural... Els tres euros m´han fet tornar un altre cop a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada