Camí d'Ítaca

Palau Sant Jordi, mítin final d'Artur Mas

He fet acte de presència a un homenatge a la catalanitat més que al míting de tancament dels compatriotes convergents. 

El líder nacionalista, que amb aquestes eleccions protagonitza el tercer assalt a la presidència de la Generalitat, apareix emocionat i agraït a un públic que embogeix amb el so d’unes paraules que
esdevenen sentència.

“No som tant lluny d’arribar-hi. El Palau és ple de caliu, ple de ganes de canvi. Ahir els socialistes van omplir aquest Palau de ressentiment, nosaltres l’hem omplert d’il·lusió” aquestes han estat les paraules de Pep Plaza, sublim en el seu paper d’animador.

No podem oblidar tampoc, les paraules del mite: “Catalans, us he de donar una bona notícia” fins aquí, l’expresident de CiU aconsegueix captar l’atenció de tot un públic, nerviós per escoltar la bona nova. Es fa un silenci. “Tenim país”. Ha parat el món, cada membre del públic té el seu moment de reflexió. Tornem a la realitat. Ara ho entenem tots, en Pujol ha fet al·lusió al fet de que el poble català s’ha aixecat per fer pinya. Per fer país. Ara ja no estem atents, aquestes bones noves no són tan noves però a en Pujol li ho perdonem tot. També li donem per bo el seu discurs repetitiu i repetidament, l’aplaudim. Aquest home ha fet molt de país.

Per una nit, el Sant Jordi vesteix de senyera. Posa la pell de gallina.
“Durant els darrers anys, hem estat un vaixell amb el que no vèiem terra. Quan estàs a mar obert tens per als teus somnis, tota la profunditat de l’horitzó i tota l’altura del cel per alimentar la il·lusió. Sabíem que no podíem canviar la direcció del vent, però podíem orientar les veles per aprofitar-lo quan bufés. Si arribem a Ítaca,  aquest vell viatge ja ha valgut la pena” Artur Mas ens ha commogut a tots recitant la millor metàfora que podíem escoltar.